"Darrere els murs de l'Alcassaba" de Abdelouahid Bennani

6" x 9", parfait reliure, crème intérieur papier (60# poids), noir et blanc encre intérieure, blanc papier extérieur (100# poids), pleines-couleurs encre extérieure

104 pages. http://www.lulu.com/content/1260031

Citation :

Prefaci.


Quan era Administrador de l'Hospital Provincial de Tánger, ja havia llegit alguns articles i poemes del Senyor Bennani en la premsa local d'aquesta ciutat bonica del nord marroquí, però no el coneixia personalment. Col·laborava en aquell temps en el diari « Servir » i a « L'Explorador » que dirigia el periodista tángerenc Mustapha Ouadrassi.

Anys van passar i, un dia, sent assegut a la terrassa del Neptuno (el meu restaurant), davant el valent Atlante, un jove home em va tibar la mà i em saluda. Donant-li la mà vaig poder veure que tenia un dels meus llibres en l'altre. De manera sincera, vaig creure que era un turista espanyol que desitjava que jo li signés el llibre, ja que això succeeix generalment a l'estiu amb els estiuejants que vénen passar l'estiu a Larache. El vaig convidar a asseure's i prevals sobre nosaltres tots dos del te en la menta.

Després d'una llarga i sociable conversa, em va demanar la raó per a la qual no havia traduït les meves obres a francès, allò a què vaig respondre evasivament... la Nostra conversa girava al voltant de l'escrïptura marroquina d'expressions espanyola i francesa, en el transcurs de la qual vaig saber que havia traduït un centenar de poemes de l'espanyol cap al francès per tal de publicar el primer número de la revista col·lectiva Poetas Sin Fronteras de la qual és sempre el director i que tenia un recull de poesia titulat Aire Afònic al seu actiu.

El Senyor va proposar traduir-me benèvolment la meva novel·la « De Larache al cel ». Cosa que no podia acceptar, però finalment vam arribar a un acord.

Des d'aquest dia, ens vam fer amics inseparables. Sempre he sabut que el meu amic el professor Abdelouahid era periodista, crítica literària i poeta, però m'ha sorprès últimament amb la seva novel·la en la qual ens demostra que és un excel·lent narrador de la literatura oral àrab.

La seva primera novel·la conta una trista i commovedora història de la qual els esdeveniments es passen a la Alcassaba de Tánger. Des de fa segles, les Alcassaba àrabs eren i continuen sent encara el magma de la cultura Arabo-musulmana. Eren ciutadelles fortificades, un reducte de defensa dins de la ciutat antiga amb les seves pròpies muralles, les seves torns, les seves portes, que els donaven la identitat d'una ciutat. Eren els antics barris administratius de la ciutat, el centre del poder civil i militar. Englobaven un conjunt de monuments històrics i artístics: els Palaus dels Sultans, els Méchuar, els Bit EI Mal, els Borj, els morabits i les zauias...

És en aquest espai històric i obert, que es reparteixen totes les Alcassaba del Maghreb i del sud d'Espanya, que Ali i Saida, els nostres dos desafortunats protagonistes, coneixeran la fam, la humiliació, la injustícia, el calvari de las llures miserables infanteses.

El nostre autor, en un estil simple aconsegueix afectar els nostres cors en nosaltres que obren les portes de la Alcassaba de Tánger on s'ha produït un divorci com a els que es produeixen arreu al món. Arreu on s'ha produït un drama humà que cap no va aconseguir conèixer, mateix pas els més propers veïns. Ajudarem afligits al sofriment de dos nens en els llurs esperits i a les llures carns, a l'horror del divorci del qual els traumatismes tenen sovint conseqüències que subsisteixen, a perpetuïtat.

Que aquestes breus paraules siguin doncs la meva petita contribució a tall de felicitacions i un desig d'èxit en el que inten-ta el nostre estimat amic el professor i intel·lectual Si Abdeloua-hid Bennani.

Mohamed Sibari, escrïptor.

**********************************




Pròleg.





L'autor, Abdelouahid Bennani, m'ha proveït la matèria de la seva nova novel·la: « Darrere els murs de l'Alcassaba », demanant-me d'escriure'n el Pròleg. No he estat decebut. Es troba en aquest nou opus l'atmosfera tan particular del nord marroquí i d'aquesta ciutat tan desgraciadament desconeguda que és la ciutat de Larache.

En Aquell Temps a la qual se situa la història que llegirà, el Marroc és sota protectorats francès & Espanyol. Els Espanyols ocupen el nord -el Rif- així com una petita faixa costanera al sud amb Sidi Ifni. França quant a ella ocupava la més gran part del país...

Tanmateix, a l'extrem nord, tocant a al Mediterrani i a l'Atlàntic, una ciutat escapava a aquestes dues potències: Tánger. Tánger que va fer somiar tants aventurers que gairebé totes les nacionalitats s'hi barrejaven. Aquesta ciutat era sota control internacional, doncs relativament lliure. Larache es troba bé al sud de Tánger, ciutat mitjana de la talla de la Tetuan de l'època...

Larache una mica oblidada i negligida actualment, tanmateix relativament puixant del temps dels Espanyols...

En aquesta novel·la flamejant, assistirà a la història punxanta d'un amic de l'autor i de la seva germana, de la qual el besavi va ser un sant; vibrarà als accents de les tradicions rituals i religioses; hi veurà la vida dels petits pagesos, sempre difícil. Coneixerà amb ells les primeres emocions sexuals de l'adolescència; coneixerà la vida íntima a l'Alcassaba; tindrà igual dret a una incursió en la Bagdad de Saddam Hussein en el moment de la guerra contra l'Iran! Però sobretot, assistirà, afligits, al calvari de Saida, germana gran de l'heroi, que es va fer mig boja a causa dels mals tractaments infligits per la seva sogra, la madrastra, sàdica i perversa. Viurà una història de llàgrimes i de bogeria de la qual els tristos protagonistes no són altres que dos nens.

Philippe Audiger de Neuville, poeta i viatger.